4.2.09

La cua del gat


Començaré al revés del món (en aquests moments, els estudiants de magisteri (primària) en horari de tarda), ja que el blogger m'ha ofert aquesta "possibilitat".

Parlaré, doncs, del vídeo realitzat durant les últimes classes del semestre i, si més no, les últimes classes de Comunicació Audiovisual i Educació.


Durant un bon munt de classes, i per grups, tots nosaltres (la classe) hem estat realitzant el nostre projecte final. Primer de tot es va haver de buscar la idea, o més d'una, la vam haver d'escollir i polir moltíssim abans de començar el primer guió de la "pel·lícula", i fins hi tot així va patir molts canvis durant la seva realització i fins hi tot algunes en el muntatge.

Tot i així aviat el nostre grup va tenir pensat de què fer-lo. Ens basaríem en el conte infantil La Caputxeta Vermella (dos possibles enllaços on llegir el conte: Un mar de contes, Caputxeta), però basant-nos, potser, en la seva llegenda original i adaptant-la a la actualitat.


Abans de comentar res més, però, i per no revelar res d'aquesta per si algun despistat encara no la vist, us deixo el vídeo i després seguiré el comentari.



Si ja l'heu vista... Podem continuar. Si no... També.

Com es pot veure la idea es va modificar bastant. Encara que no es mostra tant com ens agradaria és evident que entenem que, a l'actualitat, els rols han canviat molt. És cert que els homes potser es segueixen considerant "llops", però ja fa temps que moltíssimes dones han decidit deixar de ser portades i ser les qui manen i les qui decideixen, i això volíem fer entendre una miqueta amb aquesta filmació.

Un altre aspecte a mostrar és el ser conscient del que un està fent i tenir present les possibles conseqüències dels nostres actes. El llop és incapaç de fer-ho i tot li ve per sorpresa i de nou, i de la única cosa que es veu capaç és de, finalment, fugir d'aquella (o aquelles) noia que veia, inicialment, indefensa i una presa fàcil pel seu joc.

Es podria parlar, també, en el cas de la caputxeta, la inconsciència juvenil o estudiantil que hi ha sobre els estudis. La poca involucració que hi ha i que provoca, molts cops, la falta de motivació. Encara que ella hauria d'estar estudiant, preparant-se un examen o fent un treball, decideix no anar-se'n amb les seves amigues i quedar-se amb el llop.


Si un és observador, anirà trobant detalls com aquests, però com perdria part de la gràcia que jo els expliqués tots... Us deixo que intenteu trobar-ne més (i busqueu errors de rodatge, que n'hi ha bastants ;)).


En quant a muntatge i resultat final és evident que és una pel·lícula sense converses ni soroll de fons, muda. Simplement és acompanyada per un seguit de músiques escollides per a cada moment que ens fan, certament, més amè tot el conjunt (si no hem creieu, treieu el so del vostre ordinador i comproveu-ho vosaltres mateixos - es demostra, doncs, la importància que té la música en qualsevol medi visual que es consideri, si més no, audiovisual (ja ho diu la pròpia paraula)).
En alguns moments s'han aplicat efectes, alguns per fer riure (com el "llamp"), i altres per embellir l'escena (com el moment de la sortida del restaurant i el viatge en cotxe). Altres seria quasi impossible d'observar si no s'ha vist l'escena inicial sense modificar (com l'escena del restaurant quan la caputxeta apropa el seu peu a l'entrecuix del llop, aclarida).

Finalment, i realitzats els crèdits, vam decidir el nom (sí sí, de debò - teníem una idea general, però no un títol definitiu), i no ens vam trencar massa el cap... La vam anomenar Red Candy (que en anglès, avui en dia, tot queda millor).



Per acabar dir que ha estat una experiència molt grata de realitzar. Inicialment estava aterroritzada amb ella, ja que no sabia (ni cap de les meves companyes) ni per on començar ni si me'n sortiria. Em preguntava: Seré capaç de fer-ho? En sabré? Quedarà bé? O serà un desastre?
Però estic la mar de contenta amb el resultat. No és perfecte, i es podrien millorar mil coses, però per haver estat filmada en un sol dia (un dissabte plujós - menys una petita escena el diumenge) i haver realitzat el muntatge amb un programa que fins ara cap de nosaltres havia tocat... Està força bé, no creieu?





Si algú desitja veure els films d'altres companys nostres, els podeu veure tots AQUí.

Per acabar, i fora de tema, dir que tinc costum, als meus altres blocs, de marxar amb una imatge... I no la perdré!