Aquest cop sense títols filosòfics o amb doble sentit, va.
A l'entrada anterior sobre la filmació parlava en general de com va ser el procés i us deixava el vídeo per a que el veiéssiu, fins hi tot comentava un parell de coses que se li podia extreure a la pel·lícula... Però ara toca "fer-ho" bé.
Tal com es demana aquí intentaré explicar el procés que vam seguir per realitzar-la i quin paper va jugar més o menys cadascú en aquest (dintre de les seves possibilitats d'horaris i gràcia), i gràcies al que primer que fam fer em resultarà molt més senzill.
El primer dia que ens vam posar a classe en aquest projecte el que vam fer ràpidament com a grup va ser crear un document al GoogleDocs (ja que és una eina que s'aconsella molt d'utilitzar a l'assignatura de Informàtica Educativa i ens semblava interessant utilitzar-la per aquest cas), fer-nos col·laboradores a totes i començar a pensar en possibles propostes.
En fan sortir tres de clares (he de dir que no vaig col·laborar massa en aquest moment, no he sigut mai massa bona per portar iniciatives i menys escollir temes):
- Els 4 elements - la qual es va descartar ja que s'havia de fer una recerca bastant extensa d'informació.
- Retrospectiva des de la prehistòria fins a l'era digital - era viable si ens documentàvem, però no era informació difícil de trobar.
- Adaptació d'un conte tradicional a l'era actual - i aquesta és la que es va quedar, després de una reunió clandestina al bar de la facultat (aquest cop amb si votació meva).
La Caputxeta Vermella es va escollir de conte ràpidament i la idea inicial era bastant diferent, com ja comentava, a la final.
En principi, com a idees del film, teníem pensat començar amb un nen llegint un conte amb el seu avi i, finalment, fer un zoom cap el llibre i "endinsar-nos" en la historia. Alhora també es volia que a cada canvi d'escena el que es veiés fos la passada de pàgines, com si fos, realment, un conte que s'estava llegint. Cap d'aquestes dues coses van quedar, però el que si es va mantenir va ser el fet de que hi hagués molt poc diàleg, o gens (gens va ser el cas).
El segon pas era la descripció dels personatges, o fins hi tot la seva pròpia existència. Va ser un tema bastant polèmic on vam estar unes ben bones dues sessions (o més) discutint sobre això, i, sincerament, crec que mai ens vam posar mai d'acord del tot. Vam tenir la sort de que la idea va anar canviant i vam poder aconseguir, totes una mica, el que volíem.
La idea inicial parlava d'un llop, interpretat per un home seductor, primitiu i poc sociable (el protagonista). Manipulador i atent amb la caputxeta només per aconseguir el que volia...
L'aspecte seria d'un home ben vestit, esnob i, sobretot, superficial.
(Es va barallar la possibilitat de fer-lo en plan chulo-playa, però estava clar que cap de nosaltres el volia així.)
La caputxeta seria la típicia noieta jove, pijeta, tonta e innocent, mimada i presumida, com les que veiem cada dia. Aniria vestida amb una mini-faldilla, preferentment vermella.
Es va discutir molt l'edat, sobretot per l'argument de l'historia (jo era partidaria de que fós una menor d'edad pel fet de la traca final, però va quedar com universitaria).
L'àvia va ser un tema també bastant discutit. Totes estavem d'acord en que no fós una persona, sinó allò que avui en dia representa la responsabilitat dels joves, que principalment és l'estudi. I així va quedar.
Fet això vam retornar a la historia pròpiament dita, ja que l'haviem apartat una mica i teniem masses coses poc clares.
Finalment es va decidir que es volia fer la historia tal i com es podria veure ara, amb el llop sent inicialment el seductor però que, la caputxeta, en cert moment, es transformava i es mostrava tal i com era (lobo con piel de cordero) i que acabés espantant al llop.
Tot i així el que es volia fer no era exactament el resultat final. Ens vam liar moltíssim, la veritat. En principi voliem interpretar que en cert moment el llop s'enamorava totalment d'ella i que es mostrés com la caputxeta simplement l'utilitzava, potser com a xófer o com fos, però per motius de temps i de masses escenes, i fins hi tot de localitzacions d'espais, aquesta idea es va acabar rebutjant (fins hi tot havia de sortir un nen!).
Es va anotar, doncs, les idees de les possibles escenes ordenades cronològicament i, després, es va començar a fer l'elecció dels personatges i els seus intèrprets. El que segurament ens va costar més va ser el llop. Teniem varies possibilitats, però finalment va guanyar el cunyat de la Judit, i realment ho va fer molt bé i va estar bastant col·laborador durant tot el dia de rodatge.
Fet això es va presseguir amb el següent pas, el guió tècnic (junt el de producció - vam afegir la columna d'atretzo).
Va ser més sencill, segurament, que tot el demés. En un dia van dividir i repartir les escenes generals entre totes les del grup i cada una havia de fer la seva desglogació, és a dir, la imatge, moviments de càmara, temps, música, material necessari, ubicació, etc.; i en una altre reunió clandestina al bar de la facultat (on només vam poder assistir-hi tres del grup - la resta havien enviat la seva part per e-mail abans) vam quedar i vam acabar-lo, el vam "igualar" i vam decidir varies escenes (després, obviament, vam consultar a la reste si els hi semblava bé la decisió), ja que si contavem el temps era horriblement llarga (ja ho és havent-ho acurtat molt).
Aquell mateix dia també vam decidir tot el material necessari de la pel·lícula i qui el portaria (jo me'n encarregava del maquillatge, les mitges de "putón", complements possibles vermells, el portàtil per si necessitavem l'ordinador en algun moment, buscar una pel·lícula d'animació de la Caputxeta Vermella, les begudes alcohòliques per l'escena del llop destrossat, una faldilla vermella, etc. - La Soledad es va encargar de trobar un restaurant on filmar i la càmara era seva, la Susana portava certa roba, el trípode (que finalment no vam fer servir), menjar, va buscar el bar per la filmació, etc. - La Judit la seva roba, com la Neus (que a més va "donar" casa seva per l'escena del trio), etc.).
Finalment, i passada la informació al document comú (no recordo qui va passar la taula... diria que va ser la Susana, però recordo que la Judit també va fer alguna cosa sobre la taula), es va començar a decidir el dia de quedar per filmar.
Ens vam trobar que les vacances de Nadal ens molestaven i estaven allà al mig, així doncs vam quedar un dissabte de després (amb temps molt just) i amb la possibilitat de poder quedar aquell diumenge o el dissabte següent, però era preferentment que no ho féssim, així que haviem de filmar-ho tot en un dia. Com ja anavem amb aquesta idea vam anar bastant per feina, encara que la primera escena que es va filmar (la del restaurant) és amb la que ens vam entretenir més.
Es podria dir que aquell dia la Neus es va encarregar de controlar el temps i, sobretot, el vestuari i que no hi hagués errors entre escenes (ja que no filmavem cronològicament era molt probable que cometéssim errors si no ho controlàvem), la Judit la pobre estava ja prou ocupada actuant constanment, la Susana i la Soledad ajudaven constantment i seguian el guió i apuntaven les escenes restants i les fetes, a part de que actuaven, i jo principalment vaig filmar i no vaig callar (pobres - ara fés allò, ara això altre). Hem vaig encargar, doncs, de filmar (menys l'escena on surto caminant i que me les enduc - que ho va filmar el "llop" - i les imatges del llop a casa seva, mirant la televisió, que les va grabar la Judit el diumenge) i també del maquillatge.
Tot s'ha de dir, però, que entre totes ho feiem tot, la veritat. Totes intentavem controlar que s'estigués fent tot correctament, es rebisaven les escenes i es mirava si calia tornar a grabar-les, etc.
Feta, doncs, la filmació, el que quedava era el muntage (s'ha de dir, però, que de la música se'n va encarregar sobretot la Susana, que va portar les ideals per la pel·lícula). Això va ser un altre cantar.
Totes teniem un horari de boixos aquells dies i o no s'hi podia anar, o una havia d'arribar tard, o marxar més d'hora (en el meu cas era així, estava les dos hores i mitja primeres, però després havia de marxar), etc. Tot i així sempre ens asseguravem que hi hagués com a mínim dos persones fent el muntatge, ja que era important que així fos.
Per exemple, el primer dia la Soledad i jo vam començar a fer la partició de tots els fregment que voliem de la pel·lícula i els vam passar al projecte. Aquesta feina ens va costar dos sessions (a la segona ja erem quatre treballant i vam fer dos grups de treball, on cada grup feia alguna escena diferent i tenia els seus fragments per tallar i col·locar). Unes dos sessions (o tres) més vam tardar a ajuntar-ho tot i retallar de tot les escenes, sobreposar-les, etc. Muntar-les, si més no, i aplicar-li certs afectes que ens agradéssin i vinguéssin al cas (jo estava totalment en contre del raig, però com es pot veure encara hi és - he de reconèixer que queda divertit).
Es podria dir que era més sencill del que ens pensàvem, però era una feina bastant repetitiva i d'estar-s'hi una bona estona, així que es feia una miqueta pesat (sobretot pel fet de que era dia si i dia també).
Tot i així vam acabar-ho i, amb el dia (o dos) que ens quedava encara per treballar, vam posar-hi la música (la vam regular i tallar en els moments necessaris), vam acabar de posar els canvis d'escena que faltaven, vam col·locar el tros del film animat de la Caputxeta Vermella que vam escollir (jo el vaig portar, però van escollir elles, ja que ho van fer quan ja havia marxat - i he de dir que van triar un dels millors moments) i vam fer els crèdits.
Considero, potser, que ens va faltar un dia per acabar d'enllestir-ho tot, revisar-ho, etc. però tot hi així estic contentíssima amb el resultat.
I callo ja, que, si més no, aquest va ser el procés.
I ja que al final el títol és obvi... Una imatge per pensar, observar i deduir.
En principi, com a idees del film, teníem pensat començar amb un nen llegint un conte amb el seu avi i, finalment, fer un zoom cap el llibre i "endinsar-nos" en la historia. Alhora també es volia que a cada canvi d'escena el que es veiés fos la passada de pàgines, com si fos, realment, un conte que s'estava llegint. Cap d'aquestes dues coses van quedar, però el que si es va mantenir va ser el fet de que hi hagués molt poc diàleg, o gens (gens va ser el cas).
El segon pas era la descripció dels personatges, o fins hi tot la seva pròpia existència. Va ser un tema bastant polèmic on vam estar unes ben bones dues sessions (o més) discutint sobre això, i, sincerament, crec que mai ens vam posar mai d'acord del tot. Vam tenir la sort de que la idea va anar canviant i vam poder aconseguir, totes una mica, el que volíem.
La idea inicial parlava d'un llop, interpretat per un home seductor, primitiu i poc sociable (el protagonista). Manipulador i atent amb la caputxeta només per aconseguir el que volia...
L'aspecte seria d'un home ben vestit, esnob i, sobretot, superficial.
(Es va barallar la possibilitat de fer-lo en plan chulo-playa, però estava clar que cap de nosaltres el volia així.)
La caputxeta seria la típicia noieta jove, pijeta, tonta e innocent, mimada i presumida, com les que veiem cada dia. Aniria vestida amb una mini-faldilla, preferentment vermella.
Es va discutir molt l'edat, sobretot per l'argument de l'historia (jo era partidaria de que fós una menor d'edad pel fet de la traca final, però va quedar com universitaria).
L'àvia va ser un tema també bastant discutit. Totes estavem d'acord en que no fós una persona, sinó allò que avui en dia representa la responsabilitat dels joves, que principalment és l'estudi. I així va quedar.
Fet això vam retornar a la historia pròpiament dita, ja que l'haviem apartat una mica i teniem masses coses poc clares.
Finalment es va decidir que es volia fer la historia tal i com es podria veure ara, amb el llop sent inicialment el seductor però que, la caputxeta, en cert moment, es transformava i es mostrava tal i com era (lobo con piel de cordero) i que acabés espantant al llop.
Tot i així el que es volia fer no era exactament el resultat final. Ens vam liar moltíssim, la veritat. En principi voliem interpretar que en cert moment el llop s'enamorava totalment d'ella i que es mostrés com la caputxeta simplement l'utilitzava, potser com a xófer o com fos, però per motius de temps i de masses escenes, i fins hi tot de localitzacions d'espais, aquesta idea es va acabar rebutjant (fins hi tot havia de sortir un nen!).
Es va anotar, doncs, les idees de les possibles escenes ordenades cronològicament i, després, es va començar a fer l'elecció dels personatges i els seus intèrprets. El que segurament ens va costar més va ser el llop. Teniem varies possibilitats, però finalment va guanyar el cunyat de la Judit, i realment ho va fer molt bé i va estar bastant col·laborador durant tot el dia de rodatge.
Fet això es va presseguir amb el següent pas, el guió tècnic (junt el de producció - vam afegir la columna d'atretzo).
Va ser més sencill, segurament, que tot el demés. En un dia van dividir i repartir les escenes generals entre totes les del grup i cada una havia de fer la seva desglogació, és a dir, la imatge, moviments de càmara, temps, música, material necessari, ubicació, etc.; i en una altre reunió clandestina al bar de la facultat (on només vam poder assistir-hi tres del grup - la resta havien enviat la seva part per e-mail abans) vam quedar i vam acabar-lo, el vam "igualar" i vam decidir varies escenes (després, obviament, vam consultar a la reste si els hi semblava bé la decisió), ja que si contavem el temps era horriblement llarga (ja ho és havent-ho acurtat molt).
Aquell mateix dia també vam decidir tot el material necessari de la pel·lícula i qui el portaria (jo me'n encarregava del maquillatge, les mitges de "putón", complements possibles vermells, el portàtil per si necessitavem l'ordinador en algun moment, buscar una pel·lícula d'animació de la Caputxeta Vermella, les begudes alcohòliques per l'escena del llop destrossat, una faldilla vermella, etc. - La Soledad es va encargar de trobar un restaurant on filmar i la càmara era seva, la Susana portava certa roba, el trípode (que finalment no vam fer servir), menjar, va buscar el bar per la filmació, etc. - La Judit la seva roba, com la Neus (que a més va "donar" casa seva per l'escena del trio), etc.).
Finalment, i passada la informació al document comú (no recordo qui va passar la taula... diria que va ser la Susana, però recordo que la Judit també va fer alguna cosa sobre la taula), es va començar a decidir el dia de quedar per filmar.
Ens vam trobar que les vacances de Nadal ens molestaven i estaven allà al mig, així doncs vam quedar un dissabte de després (amb temps molt just) i amb la possibilitat de poder quedar aquell diumenge o el dissabte següent, però era preferentment que no ho féssim, així que haviem de filmar-ho tot en un dia. Com ja anavem amb aquesta idea vam anar bastant per feina, encara que la primera escena que es va filmar (la del restaurant) és amb la que ens vam entretenir més.
Es podria dir que aquell dia la Neus es va encarregar de controlar el temps i, sobretot, el vestuari i que no hi hagués errors entre escenes (ja que no filmavem cronològicament era molt probable que cometéssim errors si no ho controlàvem), la Judit la pobre estava ja prou ocupada actuant constanment, la Susana i la Soledad ajudaven constantment i seguian el guió i apuntaven les escenes restants i les fetes, a part de que actuaven, i jo principalment vaig filmar i no vaig callar (pobres - ara fés allò, ara això altre). Hem vaig encargar, doncs, de filmar (menys l'escena on surto caminant i que me les enduc - que ho va filmar el "llop" - i les imatges del llop a casa seva, mirant la televisió, que les va grabar la Judit el diumenge) i també del maquillatge.
Tot s'ha de dir, però, que entre totes ho feiem tot, la veritat. Totes intentavem controlar que s'estigués fent tot correctament, es rebisaven les escenes i es mirava si calia tornar a grabar-les, etc.
Feta, doncs, la filmació, el que quedava era el muntage (s'ha de dir, però, que de la música se'n va encarregar sobretot la Susana, que va portar les ideals per la pel·lícula). Això va ser un altre cantar.
Totes teniem un horari de boixos aquells dies i o no s'hi podia anar, o una havia d'arribar tard, o marxar més d'hora (en el meu cas era així, estava les dos hores i mitja primeres, però després havia de marxar), etc. Tot i així sempre ens asseguravem que hi hagués com a mínim dos persones fent el muntatge, ja que era important que així fos.
Per exemple, el primer dia la Soledad i jo vam començar a fer la partició de tots els fregment que voliem de la pel·lícula i els vam passar al projecte. Aquesta feina ens va costar dos sessions (a la segona ja erem quatre treballant i vam fer dos grups de treball, on cada grup feia alguna escena diferent i tenia els seus fragments per tallar i col·locar). Unes dos sessions (o tres) més vam tardar a ajuntar-ho tot i retallar de tot les escenes, sobreposar-les, etc. Muntar-les, si més no, i aplicar-li certs afectes que ens agradéssin i vinguéssin al cas (jo estava totalment en contre del raig, però com es pot veure encara hi és - he de reconèixer que queda divertit).
Es podria dir que era més sencill del que ens pensàvem, però era una feina bastant repetitiva i d'estar-s'hi una bona estona, així que es feia una miqueta pesat (sobretot pel fet de que era dia si i dia també).
Tot i així vam acabar-ho i, amb el dia (o dos) que ens quedava encara per treballar, vam posar-hi la música (la vam regular i tallar en els moments necessaris), vam acabar de posar els canvis d'escena que faltaven, vam col·locar el tros del film animat de la Caputxeta Vermella que vam escollir (jo el vaig portar, però van escollir elles, ja que ho van fer quan ja havia marxat - i he de dir que van triar un dels millors moments) i vam fer els crèdits.
Considero, potser, que ens va faltar un dia per acabar d'enllestir-ho tot, revisar-ho, etc. però tot hi així estic contentíssima amb el resultat.
I callo ja, que, si més no, aquest va ser el procés.
I ja que al final el títol és obvi... Una imatge per pensar, observar i deduir.
Entradas
